L’art del segle XX es caracteritza per configurar-se a partir de múltiples moviments artístics que es denominen ismes. No tots aquests es succeeixen d’una manera lineal, molts són coetanis en el temps i a més, s’interrelacionen entre ells.
L’art del segle XX suposa una ruptura important respecte al segle anterior, però no s’inicia al segle XX, sinó a finals del segle XIX. Es considera l’inici de la pintura moderna (Modernitat) l’any 1863, amb l’obra “Esmorzar a l’herba” de Manet, l’obra té antecedents del Renaixement Italià en quant al tema però ben diferent la manera de plantejar-lo.
Es considera l’Impressionisme i més tard, el Post-Impressionisme com els antecedents clars dels moviments artístics del segle XX.
Aquest període històric és caracteritza, en els seus principis, pels grans avenços de la tècnica, la Revolució Industrial i el progrés de la mentalitat de l’home.
La primera i segona guerra mundial també, contribueixen, més endavant a la consolidació de noves tendències.
Els filòsofs i pensadors aporten teories reveladores. Alguns moviment artístics no poden entendre’s sense les bases filosòfiques que els van sustentar. Per tant és especialment rellevant el concepte de moda, una combinació entre la rapidesa de les comunicacions i l'aspecte consumista de la civilització actual.
L'art del segle XX, ens aporta:
. Una nova concepció de l'art com a representació de la realitat: llibertat de creació.
. L'obra d'art com a expressió de la realitat interior de l'artista.
. L'art com a idea: actitud reflexiva.
En aquest segle es poden distingir dos grans moviments: les avantguardes i l'art postmodern.
LES AVANTGUARDES
Comporta estils com:
EL FAUVISME
És un moviment expressionista de principis de segle, on un dels artistes que el duien a terme va dir: 'El que persegueixo és l'expressió.. No puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los.. La composició és l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de què disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...'
Característiques.
• La pintura fauvista es va basar en l’exaltació del color com element principal de la pintura. Front al prejudici sòlidament arrelat de que el dibuix havia de complir la funció més important en el quadre i de que el color era un simple element de farcit, els pintors fauvistes, o fauves, tractaren d’elaborar una pintura en la que el color, el color pur, construís l’espai i els objectes, i en la que fos, tanmateix, un medi per expressar la subjetivitat emocional de l’artista.
• La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es deixen de costat; amb la puresa colorista es busca aconseguir la màxima expressivitat.
• El fauvisme no tradueix un sentiment dramàtic ni fortes tensions espirituals, sinó tan sols una sensualitat vibrant, mescla de refinament i ingenuïtat.
• El paisatge i el retrat foren els temes favorits d’aquest grup, que es disgregà aviat, el 1907, amb l’aparició del cubisme.
La danza - Matisse.
L’EXPRESSIONISME
Fou un moviment començat a Alemanya a començaments del segle XX que tingué una gran influència en molts camps culturals com l’art, el cinema, la literatura, la música, el teatre, la dansa, la fotografia, etc. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà a diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual.
El azul - Kandinsky
EL CUBISME
És un moviment que es pot apreciar principalment en la pintura i l’escultura, i representa l’inici de lo abstracte.
Els artistes es basen en l’aparença real s’una sèrie d’bjectes, els reintrerpreten en composicions planes en les quals no hi ha perspestiva i els elements se superposen com en un collage. Cada autor fa, a més, la seva pròpia interpretació a través de l’ús de la composició, color i textura.
Les senyoretes d’Avinyó- Pablo Picasso
EL FUTURISME
Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. Expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que no es visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
EL DADAISME
va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa.
- Protesta contínua contra les convencions de la seva època.
- Actitud de burla total i humor. Es basen en l'absurd i en el sense valor.
- Mitjans d'expressió irònic-satírics, a través del gest, l'escàndol, la provocació.
-Promoció pel canvi, la llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, l'aleatori, la contradicció, el caos, el imperfecte, la intuïció.
- Manifestacions contra la bellesa, l'eternitat, les lleis, la immobilitat del pensament, la puresa dels conceptes abstractes.
- Quieren volver a la infancia.
- Consideran más importante al acto creador que al producto creado.
EL SURREALISME
S'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
El sueño – Dalí
L’ART ASBSTRACTE
Deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions.
L’ART POSTMODERN
Així com l'avantguarda es basava en la innovació, l'experimentació, l'evolució, els postmoderns tornen als mètodes clàssics, a la pervivència de formes i estils artístics del passat, creant una barreja d'estils, caient en la repetició, la reinterpretació, el resultat d'aquesta barreja indiscriminada de temes i estils dóna lloc al "pastitx", concepte que els postmoderns assumeixen amb orgull.
Així mateix, barregen sense problemes imatges de l'art tradicional amb el còmic, el graffiti, imatges publicitàries o de mitjans de comunicació de masses. També recorren a tota mena de tècniques artístiques, des de les tradicionals a les derivades de les noves tecnologies. Tot això ho reinterpreten d'una manera subjectiva, personal, però de forma indiscriminada i irreflexiva, sense pretendre evocar algun tipus de concepte o enviar cap missatge. Assumeixen l'art com a objecte i com a finalitat en si mateix, no com a vehicle de transmissió d'una realitat cultural circumdant.
- Expressionisme abstracte
- Transavantguarda
- Neoexpressionisme
- Figuració Lliure
- Neomanierisme
- Simulacionisme
- Bad painting
- Neo-pop
Keith Haring
Miquel Barceló
Basquiat
