Art grec.

Ara, després d’haver esmentat alguns exemples d’escultures gregues, analitzarem fons una d’aquestes obres, Disòbol de Miró. DISCÒBOL DE MIRÓ. Autor: Miró (490-430 aC) Cronologia: 460-450 aC (escultura original) Estil: Art grec, període clàssic. Tècnica: Fosa (original); talla (còpies). Material: Bronze (original); marbre (còpies). Cromatisme: Monocroma Localització original: Probablement a l'Acròpolis d'Atenes. Localització actual: L'original no s'ha conservat. Existeixen unes 30 còpies romanes (Museu del Louvre, Museo Nazionale Romano delle Terme, gliptoteca de Munich, etc) Context històric El context històric de ll’obra es a les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser derrotats a Salamina i a Platea. A partir d'aleshores comença l'etapa de màxima esplendor grega i s'inicia la reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes. Cap al 431 aC, comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica. El 334 aC, Alexandre el Gran comença la conquesta de l'Imperi Persa. El 323 aC, Alexandre mor a Babilònia. Estil L'obra pertany al primer classicisme comprès entre els anys 460 i 400 aC. Miró va assolir una gran fama com a escultor de déus, atletes i animals. Va ser deixeble directe d'Hageladas. Es dedicà exclusivament a l'escultura en bronze. Intentava captar el moviment en els moments més crítics. L'artista, a l'inici del classicisme, busca la perfecció en les formes i proporcions. El discòbol, tot i seguir el cànon de Policlet -segons el qual l'alçada d'una persona havia de ser equivalent a set vegades la llargada del cap-, presenta alguns arcaismes: Musculatura amb poc volum, cabells poc treballats, expressió idealitzada del rostre (que recorda, en certa manera, el somriure del kouroi arcaic)... Descripció La intenció de Miró era plasmar i transmetre el moviment, no esculpir la posició real que adopten els llançadors de disc. La composició de l'escultura és molt atrevida, construïda a partir de línies corbes i triangles. Miró trenca amb l'estàtica de l'època arcaica, éssent el primer artista que plasma el moviment. Capta el moment en què l'atleta fa l'últim gir i es disposa a llançar el disc amb força. Aquesta postura forçada i complexa, amb el cos endavant, perduda la vertical, el braç dret tens, separat del cos en sentit contrari i alçat per damnt del cap, confereix a l'escultura un equilibri precari, responsable de la sensació de moviment. Miró representa el tors frontalment i les extremitats de perfil. El discòbol és, doncs, una composició plana, pensada per ser observada de cares o bé d'esquenes. Si es mira des d'un altre angle, resulta confusa. El cap té una forma semiesfèrica, massa regular. El cabell, fet a partir d'un dibuix molt homogeni i d'escàs relleu, és curt, gairebé no sobresurt de la superfície del crani. Els cabells es mostren sense matissos. El rostre és inexpressiu, té una naturalitat aparent. Formalment és perfecte, però no es correspon amb el rostre d'un atleta que fa un esforç físic important. L’acció representada no concorda amb l’inexpresivitat de la cara del llançador, ja que es un rostre idealitzat molt pròpi del periòde clàssic. Funció Igual que la majoria d'obres de temàtica esportiva o heroica, el discòbol va ser destinat segurament a ser exposat en un lloc públic. Significat de l’obra Representa un jove atleta en el moment de la màxima plenitud física i il·lustra l'ideal atlètic de l'època. Una altra hipòtesi apunta que aquesta obra representava, potser, l'heroi Hyakinthos, que va morir quan llançava el disc.

Com es construeix una piràmide?

El vídeo explica com es construeixen les piràmides.

Primer de tot buscaven un terreny rocós perquè soportés el pes, es marcava el quadrat que ocuparía tota la superficie de la piràmide amb estaques i cordes de fibra de palmera. 

Excavaven canals per anivellar el terreny, aquests s'omplien d'aigua, seguint la línia de la superfície de l'aigua els treballadors marcaben el nivell del terreny. La roca que sobresortia de l'aigua era tallada. Una vegada l'anivellació, els canals d'aigua eren coberts de runes. 

En la construcció de piràmides s'utilitzaven varis tipus de pedra que eren extretes de canteres a vegades situades a centenars de kilòmetres de la construcció. Les millors pedres estaven sota terra i per arribar a aquestes a vegades havien d'excavar túnels.

Per tallar la pedra clavaven cunyes amb martells. Després mullaven les cunyes i aquestes s'expandien i tallaven la pedra. Una vegada les pedres estaven tallades, a través de troncs feien lliscar la pera sobre ells i la movien cap a la construcció. 

Una hipòtesis de com es construïen les piràmides, era que feien servir plans inclinats que s'anaven elevant a mesura que la construcció pujava. Per pujar les pedres a través d'aquestes rampes feien servir una mena de trineus i anaven mullant el terra perquè llisqués més fàcilment. 

Al final de la piràmide es col·locava un monolit de granit anomenat pyramidion i es destruia la rampa.

Art egipci.

Vídeos Prehistòria.

Stonehenge



Prehistòria i Mesopotamia.


Cova d'Altamira.


Art megalític.


Art rupestre.

Prehistòria.

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

El megàlit més abundant a Catalunya és el dolmen. La seva funció és la de un sepulcre col·lectiu, però també es diu que es feia servir per marcar territori i per reforçar la identitat grupal.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

•     500000 a.C
•     L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC     ...............................................................................................................
•     40000 a.C
•     Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC

....................................................................................

•     7000 a.C
•     L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC     ..................................................................................................
•     4500 a.C
•     Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

Aquesta pedra amb forma de dona, és anomenada Venus de Willendorf. Fa 11,1 cm d’alçada i es va descobrir en un jaciment paleolític de Willendorf, Àustria, 1908. Està escolpida amb pedra calcària predominant a la zona i pintada amb vermell ocre. Es coneix poc sobre el seu origen, mètode de creació o significat cultural. La Venus no és un retrat realista sinó una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat. Els braços, molt fràgils i gairebé imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no té una cara visible i el cap està cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat. Alguns investigadors suggereixen que la seva corpulència vol representar un estatus social elevat en una societat caçadora-recol·lectora, i que a més a més de la seva òbvia referència a la fertilitat, podria ser també un símbol de seguretat i èxit. Els peus de l'estàtua no estan esculpits de forma que es mantingui dempeus per sí mateixa. Això ha portat a especular que havia estat pensada per ser portada per algú en comptes de simplement ser observada, podent ser tan sols un amulet de bona sort. Hi ha qui creu en la possibilitat que fos dissenyada per ser introduïda a la vagina, potser en un ritual de fertilitat.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Aquestes pintures es troben a una cova.

És un tipus de pintura rupestre anomenada Llavantina, ja que són més esquemàtiques que les Cantàbriques i no tenen volum com aquestes.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

És una escena de caça. A la part superior esquerra hi ha dos homes amb cap d’animal ferotge que possiblement eren els líders amb arcs i fletxes. A la part superior dreta, del mateix color negre morat hi ha dos homes amb escuts i llances. Sota aquests hi ha animals, que podrien ser cavalls, cabres, xais o vaques. A la part inferior esquerra hi ha un home sol amb només una llança. Al costat dret d’aquest hi ha un bou d’una mida més gran que els altres animals.

Les pintures tenien una finalitat màgica, ja que creien que allò que pintaven després es reproduiria a la realitat.

5. Fes una presentació a l’impress amb les caracterìstiques més destacades de l’art prehistòric.

Tècniques pictòriques

Tècniques pictòriques.

Podem separar en dos grups les tècniques pictòriques segons el seu suport.

La pintura mural es aquella que està pintada sobre un mur i la pintura al cavallet es quan el pintor pinta l’obra d’art sobre un cavallet i després aquesta és penjada a la paret.

En la pintura al cavallet els quadres poden ser traslladats i en la tècnica sobre mur un cop pintat no es pot moure.

Amb suport de mur, la tècnica més famosa és mural al fresc, tot i que també es pot considerar pintura mural els graffitis urbans.

En la pintura al cavallet hi ha diferents tècniques: al oli, al tremp, al gouache, aquarel.la.

Aquestes son les més utilitzades però també n’hi ha d’altres com el pastel, les ceres, la tinta xina, etc.