lunes, 13 de enero de 2014

Característiques art romànic


CARACTERÍSTIQUES DE L’ART ROMÀNIC

Va néixer a l’Europa Occidental del segle X i era un art bàsicament monàstic. Es tractava d'una vida ordenada i senzilla dedicada a Déu. 
Al monestir l'església acostumaba a situarse al centr e rodejada per habitacions, també podíen tenir un jardí un hort i un menjador comunitri. Tot això estaba rodejat per un mur. AQuests monestirs eres llocs on trasmitien la cultura. Eres llocs on s'emmagetzaven llibres, i on els monjos els copiaven ja que no hi havia impremta. 
L'art romànic era un art molt simbòlic ja que la majoria de la població era analfabeta, i aquest art es trasmitia mitjançant imatges. 

Aquestes tenien un cànon fixe i el detall físic de la persona no era important.
Els monestirs eren visitats per què deien que tenien relíquies, com ara un tros de la creu, per què així la gent hi anava. Aquestes feien que el monestir fos un lloc espiritual.
Totes les esglésies romàniques tenen la mateixa forma de clau grega i a cada braç hi ha un absis. Eres llocs foscos amb poca llum; tenien poques finestres i les que tenien eren estretes i amb forma d'embut. Les parets eren gruixudes, pintades amb passatges i escenes de la Biblia i estaven aguantades per arcs de mig punt que aquests distribuïen el pes de la teulada de manera uniforme. A la façana hi havia escltures però aquestes no estaven pintades, i aquestes volien fer por. A l'entrada de l'església hi havia un cementiri.
Les mises es feien amb llatí i els sarmons amb l'idioma que vulguis.
 
 Però el romànic català no tenia relíquies.
Les esglesies de la Vall de Boí van ser considerades patrimoni de la humanitat. Formes simples i austeres, preocupació per la simetria i per les proporcions. La tendència homogeneïtzant de l’estil és conseqüència dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
Una de les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, del nord d’Itàlia i que influir en l’estil romànic català. 


ARQUITECTURA
Els edificis més característics d’aquesta època van ser els monestirs i esglésies.
L’església romànica era caracteritzada per dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga, petites capelles circulars situades a la capçalera, un sostre en forma de volta de canó, murs massissos, baixos i amb finestres petites, contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
 
ESCULTURA
Servia per a decorar els edificis religiosos. Les escultures eren de fusta però decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
Tenien una funció doctrinal i decorativa; i la seva temàtica era profana i religiosa. Eren figures hieràtiques, rígides i sense expresió. Utilitzaven la policromia i una prespectiva jeràrquica.

 
PINTURA.
Era influenciada per l'art bizantí i utilitzaven la tècnica del fresc, no dominaven la prespectiva i els colors eren plans. Les imatges també eres rígides i sense paisatges. En les imatges s'hi narraven històries de la Biblia sagrades, i de les sagrades escriptures. 
Hi havia dos estils; el francorromànic; que tenia una influència de les miniatures, i l'art bizantí; amb auscència de moviment i efectes espacials.
 


 

Preguntes:
1. On i quan apareix l'art romànic?
Va apareixer a l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Podríem dir que les característiques comunes eren les formes simples i austeres, la sobrietat en la decoració i la preocupació per la simetria i per les proporcions.








ARQUITECTURA
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Els trets que caracteritzen l'arquitectura romànica son la planta de creu llatina, les petites capelles circulars situades a la capçalera, el sostre en forma de volta de canó, els murs massissos, baixos i amb finestres petites i els contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
 
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
En un monestir podiem trobar l’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.




ESCULTURA
1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
La funció de l'escultuira romànica era bàsicament doctrinal i decorativa.
 
2. Quin material era emprat per l’escultura?
El material emparat per l'escultura era la fusta i la pedra.
 
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
La temàtica recurrent de l'escultura era la profana i religiosa.




PINTURA.
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Tenien una influència de l'art bizantí, utilitzaven la tècnica del fresc i tenien poc domini de la prespectiva. S'utilitzaven colors plans i les imatges eren rigides i hieràtiques. No hi solien haver-hi fons ni paisatges. 




2. Quina era la funció princpal de la pintura?
La pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.




3. Quina tècnica es feia servir per la pintura?
La tècnica que empraven els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .