Romanticisme

Realisme

Comparació entre el romanticisme i l’impressionisme.

L’impressionisme es va revelar quan un grup d’artistes com Claude Monet i Edgar Degas van ser rebutjats de l’ehibició anual de pintura de París, ‘El saló’. Aquests artistes van obrir la seva pròpia exhibició i van ser criticats alhora que eren alagats. El terme ‘impressionisme’ va provenir d’una crítica que va afirmar que, el treball de Monet era una més una ‘impressió’ que una pintura acabada.

ESTRUCTURA SOCIAL:

Va passar mentres la revolució francesa (1789), quan hi havia moltes revolucions a Europa. La nostàlgia i la necessitat de canvi van fer que, l’impressionisme aparaixés, mentres que, la necessitat de llibertat i l’individualisme també van influir.

Al segle XIX, també hi van haver molts fets històrics. La revolució industrial, l’expansió pel món i la conquesta d’Àfrica i Àsia. També, en aquell moment hi havia democràcia parlamentaria, com la independència de les colònies espanyoles a Amèrica.

ART:

Romanticisme: moviment idividualista, espiritual i llibertí. Naturalesa salvatge, nostàlgia i dolor.

Impressionisme: força inconformista i innovadora. Detall de color i menyspreant la composició i el dibuix.

Romanticisme: Moviment cultural que va reaccionar vivament contra l’academicisme regnant i sobretot contra el neoclàssic.

Impressionisme: El nom va sorgir d’un cuadre de Monet; ‘Impressió de sol naixent’ que va ser pres com a model pel crític d’art Leroy, el qual va anomenar l’exposició, Exposició dels impressionistes.

Romanticisme: Vol introduir la valoració del color i la matèria a l’una, o fins i tot per sobre del dibuix i la forma.

Impressionisme: l’ús de colors purs sense barreja, la saturació i l’abundància de color, juntament amb el contrast cormàtic i l’abundància de color brillants amb gairabé absència de negres, són moltes de les característiques de l’Impressionisme.

Romanticisme: Volien que la bellesa provoqués sentiments, com ara l’amor. Buscava un sentiment de buit, por o tristesa i volien plasmar el pintoresc de la natura en paisatges singulars.

Impressionisme: Hi havia una absència de prespectiva, i apostaven per una pintura plana i bidimencsional perquè en realitat es com la nostra retina percep la imatge i no per un punt de prespectiva.

Conclusió:

Ambdós corrents artístics volen mostrar la realitat. Però l’impressionisme porta tota la intenció de sentiments mentre que, el realisme s’adapta a la naturalitat del moment. La visió dels impressionistes solía ser optimista en el que fa la percepció del món i de la societat i la vida parisenca. Mentres que el realisme va ser un moviment artístic que volia donar una representació real i objectiva del que en realitat era el món, però basada en l’observació. Els impressionistesintenten donar la visió particular i aquesta, sempre depèn de la llum i les seves variacions, que es converteixen en la temàtica del quadre.

Neoclasicisme.