Les esposalles de la Verge.

• Títol: Les esposalles de la Verge
• Autor: Rafael (Raffaello Santi)
• Datació: 1504
• Localització: Galeria Brera (Pinacoteca di Brera), Milà.
• Estil: Renaixentista Italià
• Característiques: Oleo sobre taula 117 x 170 cm.

A Les esposalles de la Verge s'ha volgut veure el manifest dels principis de l'art renaixentista italià. Rafael recull tots els avanços desenvolupats durant el Quattrocento per a realitzar una obra de perfecció estranya. La taula va ser encarregada a Sanzio per la família Albizzini per a l'església de San Francisco en Città. El que destaca més és el temple circular al fons de l'escena, per sobre dels personatges. Té  trets classicistes que es pretenien aplicar a l'arquitectura renaixentista: la planta central, arcs de mig punt, proporcions basades en el cos humà, accessibilitat i il·luminació natural... Aquest tipus de temple simbolitza la perfecció divina, que és la que representa la Verge sense pecat, o el sagrament del matrimoni, la unió dels contraris per a produir un ésser perfecte. L'esplanada on es troben les figures té unes rajoles rectangulars que permet la projecció de l'espai en perspectiva cap a un punt de fugida central, que es troba situat en la porta oberta del temple que dóna al paisatge del darrere.

Tema

En aquest quadre s'observa clarament una escena religiosa. En el primer pla es veu la Verge Maria, el sacerdot i Josep, tots ben centrats. Maria rep als pretendents, els quals porten una vara. La selecció consisteix en escollir el pretendent el qual la seva vara floreixi. Josep porta a l'espatlla una vara florida i per això es compromet amb Maria i li dona la seva aliança.

A part dels personatges centrals hi són presents: diversos espontanis a l'esplanada que trenquen la monotonia, els pretendents rebutjats (de entre els quals en destaca un, furiós, que trenca la vara), diverses noies i el temple rodó (que mostra el interès de Rafael per l'arquitectura).

Els personatges i el paisatge

Els personatges estan situats simètricament distribuïts als costats del sacerdot, a un costat les dones i a l'altre els homes. Per a trencar la monotonia d'aquesta distribució, Rafael ha pintat grups de passejants en tota l'esplanada i les escalinates del temple.

Els personatges estan ben mudats, vesteixen túniques i capes típiques de l'època.

El sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San Josep no dugui sabates, cosa que representa la humilitat.

L'expressió del rostres es serena, no expressen cap sentiment, s'ho miren tot com si res, però els gestos si que són entenedors i fan comprendre la situació dels personatges.

En el paisatge s'observa el magnífic temple rodejat de l'esplanada quadriculada.

Al voltant i al fons de la imatge es veu algun arbust i alguna muntanya, que donen de natura.

La composició del quadre

La circumferència que es veu en l'estructura del quadre pas per la cúpula del temple i per les mans unides dels dos sants, també engloba a les cares dels personatges.

De la porta surten unes línees perspectives perfectament traçades que indiquen el radi de la circumferència, ja que la porta és el centre de la rodona. Arriben als caps dels protagonistes.

També les línees del terra que formen les rajoles sembla que surtin des del centre.

A sota la mitja circumferència va de les mans unides dels esposos fins a les puntes inferiors del quadre, cosa que transmet harmonia.

En l'estructura s'observa que en un costat estan disposats els nois i en l'altre les noies, el mateix nombre a cada costat.

El espectador se situa davant d'ells i del temple, així no es perd detall, ja que tots li donen la cara, mai l'esquena.

S'observen color càlids (taronja, groc, vermell apagat, carn, rosa, crema, verd fosc...) que fan de l'obra un lloc bonic i plàcid per estar's-hi.

En el quadre es transmet una bellesa ideal, un espai racional amb elements simples, proporcionats i ordenats i elements clàssics (arc de mig punt, columnes, cornises, frontons, cúpules...). També es veu el domini de les dos dimensions. L'arquitectura del templet és geomètrica. La pintura és religiosa i espiritual. Totes aquestes característiques són típiques del Renaixement.