Analitzem una escultura.

Laocoont i els seus fills. 

És un grup escoltòric del periòde Hel·lenístic grec. S’hi veu un home de cos corpulent amb els seus dos fills un a cada banda. Les tres figures estàn ellaçades per dues serps monstruoses que Júpiter va fer baixar per castigar-lo.

Aquest grup escoltòric es va fer el segle I a.C, feta per Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea. L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506. Actualment es troba al Museo Pío-Clementino, ciutat del Vaticà. L'obra pertany al període hel·lenístic (323- 31aC), un temps de transició entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà.

Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.

Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles.

La ciutat d'Alexandria, es converteix en el símbol de la civilització grega més gran del moment. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec.

La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.

Aquesta està feta de màrmol blanc amb la tècnica de talla i trepanat. Medeix 2,40 - 2,45m d’altura. Es tracta d’un grup escoltòric amb volum. Està pensat per mirar desde davant, tot i que també es pot visualitzar desde tots els angles. És una obra monocromàtica ja que només és de color blanc.

L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics. Mostra dolor inflant els músculs i posa en tensió els seus nervis, però alhora el front mostra serenitat del seu esperit. El seu pit s’eleva per tractar de contenir el dolor i com que, el seu ventre està comprimit es veu el moviment de les vísceres. Els seus fills el miren demanant-li ajuda i ell manifesta tendresa paternal amb una mirada tendra, d'uns ulls que es dirigeixen cap al cel pregant a Júpiter. Al obrir la boca expressa ataràxia i indignació per un castig inmerescut.

És, junt amb el gran altar de Zeus i Atenea a Pèrgam (180-160 aC), un exemple de l'escultura escenogràfica hel·lenística d'un dramatisme més extremat.

L’estatua és una representació d’una escena mitològica. Aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li ensorrin el pla. La funció era decorativa i estètica. A l'època d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Neró.