Anàlisi d'una obra arquitectònica.

EL PARTENÓ

El Partenó és un temple grec en honor a Atenea Pàrtenos, la deesa de la sabiduria. S’hi veuen diferents columnes que formen un rectangle subjectant un sostre amb un frontó triangular, que actualment està en ruïnes. És el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Tenia una doble funció: Funció culta i funció defensiva.

Va ser construit per Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies l’any 448 - 447 aC. Va ser erigit entre les Guerres Mèdiques i la del Peloponès sobre una altre edificació.

Aquest edifici va ser construït amb marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros. Com podem veure a la imatge, hi ha una sala, que és la 4, que aquest s’anomena Sala nova (Partenon) que es feia servir per guardar el tresor de la deesa i l’estat o per fer els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’aixecaven quatre columnes jòniques. El mur està tractat amb isòdom quan totes les filades de carreus tenen la mateixa altura. El sistema constructiu es arquitravat, on predomina la línia recta. Els elements de suport son columnes dòriques i murs interiors isòdoms, i l’element sostingut es l’arquitrau. Que és un element horitzontal de pedra que uneix dues columnes entre si.

És de planta rectangular com la majoria dels temples grecs amb orientació est, la entradqa principal - Oest. L’espai interior es pot veure a la imatge dividida en 6 sales. És un espai unitari ja que no hi ha parets pròpiament dites.

L’espai exterior del temple consta de 17 columnes als costats llargs (el cànon dòric era de 6 x 13). Així mateix aquest temple presenta totes les correccions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis (descobertes l'any 1847 per Penrose):

• curvatura línies horitzontals cap a l'interior de l'edifici

• inclinació columnes cap endins.

• columnes extrems amb més diàmetre.

• desigual distància d'intercolumnis en funció de la perspectiva.

No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

Compleix les característiques de l’ordre greg clàssic dòric, on les construccions eren inicialment

en fusta però posteriorment amb pedra, poca preocupació pels espais interns dels edificis, edificis en els que predominen els valors escultòrics.

Ens trobem doncs davant de l'obra més cèlebre i valorada de l'arquitectura grega clàssica, perfecte resum d'un temple dòric, basat en el predomini de l'arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d'idealització i la seva concepció dels edificis com escultures, dins d'un escenari com és l'Acròpolis.