Anàlisis d'una obra pictòrica (renaixement)

El naixement de Venus.

Aquest quadre el va pintar l’italià Sandro Botticeli entre el 1482 i 148. Es localitza actualment a la galeria dels Uffizi, Florència, Itàlia. El quadre té unes dimensions de 172,5 cm per 278,5 cm i està pintat sobre tela.

En aquest moment a Florència, era una ciutat convulsa. Botticelli era un humanista qui basava les seves pintures en uns poemes d'un autor que es diu Poliziano anomenats GIOSTRA, en els que Botticelli s’inspira per fer aquest quadre i la seva continuació ‘La primavera’. Es el moment de la màxima expressió dels humanistes,quan encara els pintors eren considerats artesans. Aquest quadre va ser un encàrrec de la família dels Médici, Lorenzo di Pierfrancesco de Médici, per casa seva.

És la primera escena mitològica situada amb paisatge.

Aquest quadre tracta de l’arribada de Venus al món, es veu a Zèfir (Déu del vent) i a la seva dona Cloris a l’esquerra, i quan Venus arriba a la costa de Xipre, la Primavera l’està esperant per cobrir-la amb una capa rosada. Aquest quadre és un poema a nivell visual i que vol representar l’arribada de la bellesa al món. Mai abans s’havia fet un paisatge tan gran a darrere de les figures mitològiques. Aquest quadre fa parella amb “La primavera” de Botticelli que també va ser encarregat el Médici Lorenzo.

Esta pintat amb tremp, barreja de pigment i ou, sobre tela. És d’estil renaixentista italià de quatroccento.

En quant al ritme, cal dir que ve de fora cap endins; això es veu a les robes per què és com si Venus desprangués aire i força que s’esten cap als costats, i per últim, la figura de la Venus esta desequilibrada i es molt poc natural.

La pintura és dibuixistica, i els colors són suaus, on hi ha una gran gamma de colors pastels i suaus. Pel que fa a la llum, aquest quadre imita la llum natural tot i que no ho aconsegueix, el focus real del dibuix es troba a la dreta. La llum de l’escena és ambiental, no segueix les lleis de la prespectiva però utilitza el degradat per aconseguir-la i hi ha profunditat gracies al paisatge.

L’expressivitat d’aquest quadre com podem veure en els rostres es que són inexpressius.

La composició esta disposada per les figures que formes un triangle, com a element central trobem Venus i uns personatges en esquerra i dreta, de forma que l’obra esta molt ben compensat.<